Assenteix amb el cap si ets algú que fa el compte enrere per a les seves vacances, després sent que no pots escapar d'aquest tornado al teu cap mentre hi estàs, i llavors et sents tan culpable que no estàs prou compromès amb la gent que tens al voltant o l'experiència per la qual heu pagat uns bons diners.
O assenteix amb el cap si et negues a gastar una mica més en tu mateix i, en canvi, estàs injectant cada cèntim per la teva jubilació, creient que podràs gastar-te quan arribi aquest dia.
Flash: de sobte no ens convertim en aquella persona tranquil·la o feliç de vacances ni gastem lliurement quan finalment ens jubilem. Són hàbits, tots dos molt arrelats en els nostres comportaments i mentalitats, que triguen temps a formar-se. En altres paraules, hem de practicar per convertir-nos en la persona que volem ser .
En primer lloc, aquesta peça no tracta sobre un comportament hedonista desenfrenat o una despesa irresponsable. En canvi, es tracta de quants de nosaltres esperem que passi aquell dia mític, que potser no arribarà mai. I després passem el nostre Dia Mundà de Cada Diari infeliços, insatisfets i experimentant lluites de salut mental agravades perquè les tolerem fins al breu (de vegades imaginari) descans durant les vacances o aquesta enorme recompensa a la jubilació.
En realitat, com més gran és l'abisme entre el vostre Dia Mític i el vostre Dia Mundà Diari, més miserable et tornes. I aquest patiment, amb els seus hàbits, mentalitats i efectes secundaris sobre la vostra salut, és un interès compost que no voleu pagar.
En canvi, us convido a aspirar al que m'agrada anomenar Tots els Dies Meravelloso . Aquest és un interès compost del qual voleu beneficiar-vos!
Aquí teniu algunes preguntes per fer-vos per ajudar-vos a arribar-hi:
Què t'inspiren les vacances?
Comencem per l'obvi: inspira't en les teves vacances perquè hi ha coses en les que et dediques. Més enllà del fet que és una fugida física de la teva vida diària i una ruptura forçada de les obligacions laborals, et convido a pensar en aquests termes. Tres dimensions:
- Alegria: quan estàs fora, quines experiències t'aporten alegria, plaer o satisfacció? Penseu en termes dels tipus d'interaccions que teniu, les coses que feu o les mentalitats que teniu aleshores.
- Ordre: què passa amb les teves vacances se senten organitzades visualment, físicament o digitalment o simplement netes per canviar?
- Domini: us dediqueu a alguna cosa durant les vostres vacances en què sentiu que esteu adquirint una nova habilitat o que n'està reforçant una d'existent, per exemple, quan esteu llegint o aprenent una manualitat?
Ara donem la volta. De quina manera falten aquestes coses a la teva vida quotidiana, que la fan miserable o et fan sentir ressentit?
Deixem-ho clar: no es tracta de disparar-se per tenir problemes del Primer Món o per ser "mimat". Moltes coses que tolerem incineren la nostra energia sense que ho sabem. Pensa en el patiment que pateixes quan tens una migranya i el dolç alleujament que es produeix quan aquesta passa. Així és com podem entendre les coses amb les que tècnicament podríem viure però que potser ja no hauríem de fer. Encara que sembli trivial.
Així que aquí teniu un exemple senzill. Potser el que t'agrada és el fet de rebre els llençols nets cada pocs dies a un hotel, o que no hi hagi cap desordre visual i els dissenys estan ben pensats. O bé, estàs llegint durant 15 minuts al dia i tens temps per a un àpat assegut amb la teva parella. Aquestes són coses que podríeu introduir a la vostra vida.
A partir d'això, escriviu les cinc coses principals que hauríeu d'afegir o restar de cada categoria d'Ordre, Alegria i Domini. A continuació, encercleu el que serà més fàcil d'executar mentre creeu el canvi més gran.
Què et molesta mantenir en el teu dia a dia?
Una de les lliçons més importants que he après és que el veritable cost d'una cosa no és el preu real que pagueu sinó el que continueu pagant per mantenir-lo. D'altra banda, hi ha altres coses que continuen pagant dividends.
Comencem pels diners perquè els diners mai són només pràctics; és molt emotiu. Quines subscripcions de la teva vida et sembla que "està bé de pagar perquè és una quantitat petita", però realment te'n molestes? O manteniu cinc opcions de transmissió diferents per si de cas ? Potser els diners que estalvieu són trivials, però desfer-se d'ells et sentiràs com si t'haguessis eliminat una gran càrrega emocional . I enmig d'una recessió global, per quines altres coses pagueu de manera recurrent de les quals tècnicament podríeu prescindir? M'encanta com sempre diu l'expert financer Ramit Sethi, talla sense pietat en les coses que no t'importen i després gasta en allò que t'agrada. Això és un gran guany per a mi!
Aleshores, pensem en les altres coses que manteniu que afegeixen poc o cap valor a la vostra vida:
- Quins rituals tens que t'engabien i et roben el temps?
- Quines relacions costa mantenir, però suportes perquè vols ser amable o sentir-te malament per eliminar una persona tòxica o ambivalent ?
- Quines identitats manteniu que us costen energia i seny per mantenir? (p. ex., "No se dir mai que no; no sé com demanar" pot estar fent-te mal quan t'estàs inclinant per agradar a tothom i fer la feina de tots sense deixar que ningú t'ajudi.)
Quina bellesa del dia a dia no notes?
Visc en la petita ciutat de Reus i no deix de ser avorrida. Després de tot, tècnicament som un petit punt vermell al mapa. Anomeneu-lo la síndrome del nen pròdig, que m'he tornat feliç fa 5 anys, però no he parat de descobrir la bellesa quotidiana en tots els seus raconets i moments del dia.
Aquesta manera de pensar la vaig adoptar quan me'n vaig adonar que la ilusió per mudar-me a les afores s'havia d'aturar fins que les nenes fóssin independents ja que el lloc on visc ara poden anar a tot arreu a peu, tren o bus i fer un trasllat a les afores suposava una limitació molt gran a la seva llibertat (i a la nostra, també). Aquesta desilusió, si no la paro a temps, m'hagués portat a un camí de desencant i tristesa. Doncs vaig decidir que gaudiria de cada vista, de cada racó de la meva ciutat i la miraria amb ulls optimistes. Sí que és cert que també hem fet una redecoració al pis i per si no en tenim prou, quan arriba el cap de setmana fugim per poder gaudir de la natura, ja sigui muntanya com mar.
De vegades és un cafè cap a un lloc nou on puc veure la gent o repassar els meus idiomes, i després faig un passeig per un lloc on no he estat mai o faig un passeig familiar a una altra hora del dia. En altres ocasions, és una nova ruta de running. Nous llocs d'immersió (ens encanta bussejar). Això té cura de les meves necessitats introvertides per nodrir-me.
I després també ho faig socialment. Sempre hi ha cultura, arquitectura, història, menjar i convivència. I alguna cosa nova per descobrir (o redescobrir). Perquè hi he dedicat temps.
Quines mentalitats s'interposen en el camí?
El que passa amb les històries que ens expliquem a nosaltres mateixos és que sovint no som conscients de què són exactament i ens convertim en els seus titelles. En psicologia, els anomenen "creences bàsiques", "suposicions ocultes" i "pensaments automàtics negatius".
Per exemple: si has viscut veient els teus pares patir durant el dia a dia, és possible que automàticament creguis que aquest també és el teu destí. Però de la mateixa manera que la generació Z té necessitats molt diferents de les generacions del mil·lenari, la generació Yers i la generació Xer, on cada generació anomena automàticament a la següent "flocs de neu", "amb dret" i "incapaç d'assumir les dificultats", tots hem estat criats en entorns socioeconòmics molt diferents que configuren qui som i les nostres necessitats.
O potser penses que és poc profund ser feliç, o algú t'ho ha dit. Però la idea de Sempre Feliç no es tracta de perseguir obertament la felicitat (o la teva imatge). Però, més aviat, et sents culpable i et sents dels moments d'alegria, amb plaer o fins i tot content?
En cas contrari, si hi ha un repte de salut mental amb el qual lluiteu diàriament que fa que cada dia se senti com una tasca, sàpigues que hi ha suport disponible.
Fer aquests canvis també significa que has de renunciar a alguna cosa. Podria ser una vella manera de viure —per a mi, l'excusa que vivia en una ciutat petita i havia de seguir escapant— o haver de renunciar a algunes comoditats com els viatges en taxi tot el temps quan decideixes que agafar el transport públic t'obliga a caminar (i suar) més. O, haver d'explicar aquestes noves opcions a algú de la teva vida.
Considereu com de diferent seria la vostra vida i les recompenses que obtindreu, un cop us comprometeu amb elles.
Com puc fer temps per a la vida que vull?
Una de les primeres protestes que escolto sovint —també de part meva— és: "No tinc temps".
El cas és que malgastem molt de temps cada dia de totes maneres, desplaçant-nos a l'atzar o involucrant-nos en coses que no volem especialment. Per exemple, una reunió podria ser un correu electrònic o un missatge de text, si triguéssim tres minuts a endreçar els nostres pensaments abans d'interactuar. Aquestes àrees són on podeu començar a recuperar el temps. Un exemple podria ser entrenar-se per aconseguir els llibres o l'aplicació d'idiomes en comptes de les "miques", tres de cada 10 vegades al dia.
Així que per a aquestes tasques, com ara organitzar els vostres béns immobles digitals o fer desaparèixer el desordre físic, reserveu-los al vostre calendari, asseieu-vos i feu-ho. Després premia't.
Dissenyar una bona vida requereix esforç. És fàcil llegir alguna cosa i entusiasmar-se amb una cura miraculosa, però la vida que defineixes com una bona vida l'has de dissenyar.
Anotacions finals.
"Estàs dient que si tingués un croissant de mantega i un espresso, la meva vida seria bona?"
Això m'ho va dir una amiga mig burleta al parlar del tema.
Vaig reconèixer el meu privilegi de poder accedir a aquests plaers quotidians i després vaig reiterar el que volia dir: que aquesta és una manera de crear pauses en el meu dia o premeu el meu botó de reinici personal. D'aquesta manera, prenc millors decisions en lloc de prendre decisions des d'un lloc on el meu centre de la por segresta el meu jo més savi. I que cadascú té els seus propis reinicis; pot ser tan senzill com fer tres respiracions profundes correctament.
És fàcil denigrar o criticar una manera diferent de viure perquè pot semblar que fins ara hem estat vivint "malament". Però no hi ha ni bé ni mal. Acabem de viure el millor que sabem, i no hi ha cap mal provar una nova sortida si voleu un estil de vida diferent per veure si encaixa.
El tracte és que són les coses més petites, més mundanes i infinitament trivials que podrien ser els teus majors errors que fan que et sentis absurd fins i tot començar a contemplar el canvi. Al cap i a la fi, és fàcil acumular alguna cosa senzilla a les nostres vides, i és groller queixar-se de la càrrega. Però el cas és que aquestes coses no són lògiques; són emocionals, i si esgoten la teva energia, ho fan. I com que són petits, mundans i trivials, també vol dir que resoldre'ls és fàcil, si t'ho permets.
Pot ser trivial, i aquest és el punt. D'aquesta manera, podem recórrer els inevitables capítols més difícils de la vida amb més equanimitat perquè hem construït aquest múscul mental. I bé, també estarem més preparats per gaudir de les nostres vacances i de la jubilació.
.jpg)
